Treball per projectes

Darrera del que s’anomena treball per projectes no hi ha solament una metodologia de treball o una seqüència determinada de presentar les activitats escolars, sinó altres aspectes teòrics importants sobre la manera d’entendre com els alumnes aprenen, com elaboren els conceptes, com tracten la informació i com el centre educatiu i el professorat han de planificar i actuar per preparar les classes i dinamitzar-les.

En el treball per projectes es dóna molta importància als aspectes metacognitius, és a dir, a fer explícit allò que se sap i allò que s’aprèn, com també a la manera de tractar la informació. Dit d’una altra manera, als procediments que s’utilitzen per realitzar les activitats d’aprenentatge en el procés de recerca i adquisició de coneixements.
La funció dels projectes de treball és afavorir la creació d’estratègies d’organització dels coneixements escolars en relació amb:

• Aprendre a prendre decisions: proposar, argumentar, triar...
• Tractar la informació: cercar-la, organitzar-la, interpretar-la, assimilar-la, judicar-la...
• Transmetre la informació: comunicar-la, fer-la comprensible, compartir-la, elaborar-la...
• Avaluar els aprentatges: ser conscients del que sabem, del que ignorem, com ho hem abordat...

En un projecte s’ha de definir una seqüència de moments o fases que guien el seu desenvolupament. Aquesta seqüència no té perquè seguir sempre el mateix ordre ni ocupar el mateix temps.
Depèn, en definitiva, de la motivació que generi el projecte, així com dels objectius proposats.

Aquest tipus de metodologia, permet qualsevol tipus d’organització del grup-classe; però cal tenir en compte la importància de la interacció (discussió, argumentació, plantejament de qüestions, ...).

Un projecte de treball es pot desenvolupar seguint aquest guió:
1- Discussió i tria del tema a treballar (entre l’alumnat i el professor).
2- Concreció i explicitació del que se sap i del que es vol conèixer del tema.
3- Confecció de l’índex o del guió de treball.
4- Acords referents a l’organització del grup-classe, fonts d’informació, temporalització, etc. (aspectes referents a planificació).
5- Recerca i aportació d’informació:
    5.1- Ordenació de la informació rebuda.
  5.2- Plantejament i verificació d’hipòtesis, definicions, ..., a través de la informació.
    5.3- Establiment i explicitació de relacions causals, de noves qüestions, ...
  5.4- Desenvolupament dels apartats de l’índex (en gran-grup, petit-grup o individualment).
6- Confecció del dossier de síntesi (conferència, Power Point, dossier escrit, ...).
7- Avaluació del procés seguit:
   7.1- Conscienciació del que s’ha fet i s’ha après.
  7.2- Aplicació del que s’ha après a altres situacions o establiment de noves relacions.
  7.3- Explicitació de perspectives o temes que s’han obert i que queden per tractar.

Paper de l’educador

Definir el motor de coneixement, el fil conductor.
Preveure els continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) que es treballaran.
Fomentar la participació.
Ajudar a l’aportació i tractament de la informació.
Ajudar a l’avaluació.
Recapitular el procés seguit.

Paper de l’alumne
L’alumne ha de ser, en tot moment, participatiu i actiu en el seu procés d’aprenentatge.

Recursos
Humans: Els projectes treball es poden realitzar amb la presència d’un sol adult a l’aula o amb més. Es pot considerar des de una sola àrea o amb implicació d’especialistes de diferents àrees.

Materials: Es poden utilitzar materials de diverses fonts d’informació, tot tipus de llibres, conferències, visites, vídeos, diapositives, exposicions,... depenent del que vulgui treballar el professor.

Espai / temps: No necessita cap recurs especial, són recomanables sessions una mica llargues, i l’espai dependrà del tipus d’activitat que es realitzi. Evidentment això dependrà de l’edat dels alumnes amb els que estem treballant.

Avaluació

S’utilitzen tres tipus d’avaluació: avaluació inicial, avaluació final o sumativa, i avaluació formativa.
Avaluació inicial: explicitació i conscienciació del que cadascú sap del tema.
Avaluació final o sumativa: activitat concreta per relacionar allò que s’ha treballat, el traspàs a altres situacions o plantejament de noves qüestions. Sempre és relacional i, per tant, es proposa a través de preguntes obertes.
Avaluació formativa: Reelaboració i reestructuració de l’índex.Conscienciació del que s’ha après, de les concepcions que s’han modificat.Presa de consciència del procés seguit.Explicitació de noves perspectives i d’aspectes o coneixements que no s’han pogut assolir.